Mai hagués pensat que sería capaç de transmetre el que sento plàsticament. En Ramón i la Neus, els entranyables “massanas”, han sabut crear l’espai i l’ambient propici perqué finalment surti de l’armari, i en Juan, el soldador m’ha donat les eines per expresar tota la meva rebel.lia treballant aquest material tant noble com és el ferro.

Crec, fermament, que no em puc considerar un escultor. Tan sols sé que m’agrada el que faig perqué em surt de l’estòmac.